M'agradaria que amb aquesta reflexió s'entegués que fer comparacions amb la biologia a vegades ens ajuda a aprendre moltes coses sobre estratègia: la natura porta milions d'anys posant en pràctica estratègies i avançant a base de molts fracassos i pocs èxits.
Hi ha dues estratègies reproductives oposades: la r i la k. L'estratègia de la r consisteix en pondre milers d'ous, abandonar-los i invertir-hi molt poc esforç en cuidar-los perquè en sobrevisquin poquíssims, potser només 1 arribi a adult. La r és l'exemple d'una granota o un mosquit. La k fa al revés, pon només un o dos ous però inverteix molta energia perquè no es morin i almenys un arribi a gran. És l'estratègia per exemple dels mamífers. Però el resultat és el mateix: la supervivència d'un o dos adults en les dues estratègies.
Amb la gestió de residus domèstics les estratègies poden ser tan oposades com les de la r i la k, en funció d'on s'inverteixi l'energia (que en aquest cas són els diners), si a l'inici de la cadena (en el ciutadà) o al final (en les tecnologies de tractament). Veiem-ho amb dos exemples.
El primer exemple és la incineració amb tecnologies d'última generació: el ciutadà llença les escombraries totes juntes i se'n despreocupa, ja que al final de la cadena hi ha una tecnologia puntera, molt eficient energètica i ecològicament que treu energia i subproductes dels residus. El resultat és el reciclatge, disposició controlada i recuperació. Dona molt bons resultats.
El segon exemple, oposat, seria el del porta a porta, on els diners es gasten en què el ciutadà ho separi tot molt i molt bé dins de casa i cada dia li recollim una fracció per separat davant de la porta. Una vegada recollides les fraccions es gestionen de forma força econòmica. L'objectiu és el mateix: reciclar i tractar.
El gran problema a Catalunya és que gairebé totes les opcions de recollida i tractament de residus estan a mig camí entre aquestes dues estratègies, i gasten molts diners per fer-ho tot mig bé. I el resultat és pobre, i molt car.
No s'inverteix prou diners quan s'escull la opció tecnològica (la bona tecnologia és molt cara) i no es munten bons sistemes de gestió quan s'escull el sistema de separació en origen.
A Catalunya hi ha alguns models que funcionen bé, tant d'un tipus com de l'altre.
Vic, 5 de maig de 2009
dimarts, 5 de maig del 2009
Agrotech, el fracàs d'un model o d'un projecte?
Fa uns dies vèiem als diaris l'anunci que la companyia osonenca Agrotech havia presentat un concurs de creditors per a un passiu de més de 2 milions d'euros. Després de més de quatre anys d'activitat de l'empresa, lligada al sector ramader de la comarca, he estat reflexionant sobre què ha fallat d'un model que en el seu moment varen pensar tot un seguit de gent del sector, entre els que jo hi era.
Agrotech treballa sobre una visió global del problema de les dejeccions ramaderes, no actua pas només en una part, com ho fa gairebé tothom, sinó que preten donar al ramader una solució total i externalitzada al problema dels purins que passa per una gestió conjunta de grans quantitats de purins i grans extensions de terra. A més, un dels actius més forts que en el seu dia va vendre l'empresa era l'optimització de la gestió mitjançant noves tecnologies.
Tenint en compte que el tema donaria per molt ja que han passat moltes coses, bones i dolentes, per part de tots els actors implicats, sí que personalment en puc treure certes conclusions:
Crec que el què ha fallat no és el model, sinó la gestió de l'empresa, i sobretot la part comercial: no es pot començar vendre quan la feina de base està encara per fer. Tampoc es pot donar una imatge de domini total de la situació des d'una òptica externa al sector, quan els ramaders hi han patit molt i no cau massa bé que una/unes persones de fora els diguin que et solucionen el problema i ja està. Per altra banda, el fet d'utilitzar noves tecnologies no t'estalvia la necessitat de tenir bona gent de camp, gent que hagi tocat molts purins i hagi parlat amb molts pagesos, ja que hi ha moltes coses que els ordinadors no saben fer, entre d'altres hi ha el guanyar-se la credibilitat dia rera dia.
El què crec que ha fallat més és la gestió. Si es promet una cosa s'ha de complir, sobretot si es publicita a "bombo y platillo". Crec que a base de fer una gestió simple, molt acurada i amb una petita estructura l'activitat s'hauria anat guanyant credibilitat i hauria anat creixent poc a poc. I el què ha estat necessari ha estat fer a l'inrevés, és a dir, guanyar clients a costa del què sigui per pagar les enormes despeses d'estructura.
L'administració també ha fallat, i molt, en el tema de la gestió de dejeccions, i crec que s'ha perdut una oportunitat d'or, la portunitat que des del mateix sector es va começar a lluitar a finals dels anys noranta amb una molt bona disposició d'arreglar el greu problema dels purins. Però aquest punt no és cap excusa, doncs l'empresari ha d'actuar amb l'entorn que té.
El sector ramader no ha fallat, simplement no ha vist en aquest servei una solució. El dia que li vegi, segur que l'agafarà.
Sembla que la intenció de la companyia és seguir l'activitat. Jo l'animo a què ho faci, ja que crec que bona part del seu actiu no s'ha pas perdut, però amb una profunda reestructuració, un pla de viabilitat i una estructura diferent.
Vic, 5 de maig de 2009
Agrotech treballa sobre una visió global del problema de les dejeccions ramaderes, no actua pas només en una part, com ho fa gairebé tothom, sinó que preten donar al ramader una solució total i externalitzada al problema dels purins que passa per una gestió conjunta de grans quantitats de purins i grans extensions de terra. A més, un dels actius més forts que en el seu dia va vendre l'empresa era l'optimització de la gestió mitjançant noves tecnologies.
Tenint en compte que el tema donaria per molt ja que han passat moltes coses, bones i dolentes, per part de tots els actors implicats, sí que personalment en puc treure certes conclusions:
Crec que el què ha fallat no és el model, sinó la gestió de l'empresa, i sobretot la part comercial: no es pot començar vendre quan la feina de base està encara per fer. Tampoc es pot donar una imatge de domini total de la situació des d'una òptica externa al sector, quan els ramaders hi han patit molt i no cau massa bé que una/unes persones de fora els diguin que et solucionen el problema i ja està. Per altra banda, el fet d'utilitzar noves tecnologies no t'estalvia la necessitat de tenir bona gent de camp, gent que hagi tocat molts purins i hagi parlat amb molts pagesos, ja que hi ha moltes coses que els ordinadors no saben fer, entre d'altres hi ha el guanyar-se la credibilitat dia rera dia.
El què crec que ha fallat més és la gestió. Si es promet una cosa s'ha de complir, sobretot si es publicita a "bombo y platillo". Crec que a base de fer una gestió simple, molt acurada i amb una petita estructura l'activitat s'hauria anat guanyant credibilitat i hauria anat creixent poc a poc. I el què ha estat necessari ha estat fer a l'inrevés, és a dir, guanyar clients a costa del què sigui per pagar les enormes despeses d'estructura.
L'administració també ha fallat, i molt, en el tema de la gestió de dejeccions, i crec que s'ha perdut una oportunitat d'or, la portunitat que des del mateix sector es va começar a lluitar a finals dels anys noranta amb una molt bona disposició d'arreglar el greu problema dels purins. Però aquest punt no és cap excusa, doncs l'empresari ha d'actuar amb l'entorn que té.
El sector ramader no ha fallat, simplement no ha vist en aquest servei una solució. El dia que li vegi, segur que l'agafarà.
Sembla que la intenció de la companyia és seguir l'activitat. Jo l'animo a què ho faci, ja que crec que bona part del seu actiu no s'ha pas perdut, però amb una profunda reestructuració, un pla de viabilitat i una estructura diferent.
Vic, 5 de maig de 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
