Osona encara té boscos vells i ben conservats. Els bons criteris en la gestió forestal sostenible fan que l'estructura del bsoc vagi millorant amb els anys. No obstant això, patim el greu problema de la falta de recursos per a la gestió del bosc que té el país, i que en fa augmentar de manera important el risc d'incendi forestal.
Hi ha, però, alguns boscos que són especials, especials pel seu valor ecològic i pel seu valor cultural, paisatgístic i sentimental. Són els pocs boscos madurs que queden a la comarca, formats per valls arbres centenaris que en ocasions fan més de vitn metres d'altura i més de 3,5 metres de perímetre.
En aquests boscos és on es troben espècies molt sensibles, espècies de vertebrats, invetebrats, plantes o fongs, que només es troben en paisatges forestals intocats, verges, on l'home s'hi pesseja però no els toca.
És el cas del cerambícid Rosalia alpina, un bonic escarabat, en perill de desaparició a Catalunya i poc conegut, que és present a les fagedes més velles del país. Molt rar, té una temporada de vol curta i un cicle vital molt discret. Per això és difícil de localitzar i estudiar. A Osona s'ha descobert aquesta espècie en alguns amagats racons del Collsacabra, Pre-Pirineu osonenc i Montseny.
Agost 2010
