Els ratpenats, desconeguts i amenaçats

Els quiròpters o ratpenats són mamífers voladors que ciuen arreu del planeta, preferentment en zones tropicals o temperades. A Catalunya, més de 25 espècies de quiròpters ocupen els espais agraris, urbans, forestals i de muntanya. A la comarca d'Osona s'han descrit unes 15 espècies, preferentment de mida mitjana i petita. Totes les espècies de quiropters catalans són protegides, i algunes d'elles estan fortament amenaçades per la davallada de la qualitat del seu hàbitat, l'escassetat d'indrets per a la reproducció i la manca de bones zones d'alimentació.
A les Guilleries, un dels espais forestals osonencs per excel`·lència, encara hi ha nombroses colònies de quiròpters tan interessants com els ratpenats de ferradura Rhinolophus ferrumequinum i Rhinolophus hiposideros, els ratpenats de Geofroy (Myotis emarginatus) i els ratpenats orelluts (Plecotus auritus i Plecotus austriacus).


Calen mesures de gestió i conservació per a assegurar la viabilitat d'aquestes colònies de ratpenats al massís de Les Guilleries. Mesures que no són costoses però que passen per a la preservació de la tranquil·litat en els seus indrets de reproducció i el control estricte dels productes plaguicides aplicats al bosc.

A la fotografia es pot veure un ratpenat gran de ferradura (Rhinolophus ferrumequinum).

Jordi Baucells, setembre de 2010

La joia de la fageda

Osona encara té boscos vells i ben conservats. Els bons criteris en la gestió forestal sostenible fan que l'estructura del bsoc vagi millorant amb els anys. No obstant això, patim el greu problema de la falta de recursos per a la gestió del bosc que té el país, i que en fa augmentar de manera important el risc d'incendi forestal.

Hi ha, però, alguns boscos que són especials, especials pel seu valor ecològic i pel seu valor cultural, paisatgístic i sentimental. Són els pocs boscos madurs que queden a la comarca, formats per valls arbres centenaris que en ocasions fan més de vitn metres d'altura i més de 3,5 metres de perímetre.

En aquests boscos és on es troben espècies molt sensibles, espècies de vertebrats, invetebrats, plantes o fongs, que només es troben en paisatges forestals intocats, verges, on l'home s'hi pesseja però no els toca.

És el cas del cerambícid Rosalia alpina, un bonic escarabat, en perill de desaparició a Catalunya i poc conegut, que és present a les fagedes més velles del país. Molt rar, té una temporada de vol curta i un cicle vital molt discret. Per això és difícil de localitzar i estudiar. A Osona s'ha descobert aquesta espècie en alguns amagats racons del Collsacabra, Pre-Pirineu osonenc i Montseny.

Agost 2010

L'aligot vesper: probable regressió alarmant de la població reproductora

En els últims mesos hem estat fent una intensa prospecció pels boscos humits de la comarca d'Osona i La Selva, buscant territoris ocupats d'aligot vesper. Els resultats han estat alarmants, si els comparem amb les dades bibliogràfiques del Montseny pels anys noranta i les prospeccions històriques dels naturalistes osonencs pel Collsacabra i Guilleries. Sense tenir encara prou informació, els primers resultats apunten a una dràstica davallada dels territoris de cria d'aquesta interessant espècie, tan al Montseny, com al Collsacabra i a les Guilleries. Els propers anys ens confirmaran o tombaran aquesta trista hipòtesi. En un terreny de més de 15.000 hectàrees només s'han detectat uns cinc territoris actius, quan fa uns deu anys n'hi havia més de 25.
Malla, 5 de juliol de 2010

Els expoliadors de rapinyaires del Montseny

Aquesta primavera he tornat a veure la trista evidència de l'expoli de nius de rapinyaires al Parc Natural del Montseny. L'astor, un rapinyaire forestal que nidifica en les boscúries del Parc, és assetjat pels furtius que volen vendre exemplars novells per a ús recreatiu, dins de l'activitat de la falconeria. Activitat qe actualment està molt regulada i controlada, però que no s'escapa de l'espaculació i el negoci brut del tràfic d'espècies protegides: un dels negocis il·legals més grans del planeta.

Des d'aquí faig una crida a tothom que sospiti d'alguna activitat, molèstia o expoli a rapinyaires i a d'altres espècies protegides per la llei. Que ho denunciïn, que aquesta gent sàpiguen que tard o d'hora s'aplicarà la llei i les fortes sancions i penes que preveu la llei.

Jordi Baucells

Un any molt bo per als rapinyaires nocturns

Aquesta primavera ha estat, a nivell de règim de pluges, excepcional. No només per la quantitat d'aigua caiguda, sinó per com ha caigut. L'abundància de rosegadors ha fet que els rapinyaires nocturns osonencs estiguin nidificant amb molt d'èxit, i assolirem rècords de productivitat en espècies com el mussol banyut, l'òliba, el gamarús i el duc. El xot i el mussol comú, nidificants més tardans i que s'alimenten parcialment d'insectes, probablement tindran una productivitat també molt bona.
Els estudis fets amb mussol banyut aquest any a la Plana de Vic, realitzats amb càmeres d'infraroigs, ens han aportat moltes dades sobre l'alimentació d'aquesta espècie i una vegada més han corroborat el gran paper que fan com a reguladors de plagues de rosegadors: concretament una parella de mussols banyuts ha portat al niu un total de 248 rosegadors en un mes!! Això significa que una família d'aquests rapinyaires pot consumir uns 2900 rosegadors cada any (rates, ratolins i talpons, fonamentalment).
Jordi Baucells
Maig 2010

Els invasors invisibles

Els temps passen i els canvis en el medi s'acceleren. La globalització ja fa temps que és una realitat i l'intercanvi d'informació, coneixement, però també de bens, matèries i productes és infinítament major que fa nes dècades.
Aquestes autopistes qe s'han generat arreu del món són una via lliure per les espècies invasores: un seguit d'espècies de fauna, flora, bactèries, fongs i en definitiva éssers vius que aprofites aquests canals per envaïr espais que els són favorables.

És el cas, entre molts d'altres, de la planta africana Senecio inaquidens, o seneci africà: envaeix vores de camins, carreteres, erms i descampats i, de forma invisible, ha passat a ser company nostre i un perill real per a moltes espècies autòctones. I així moltes espècies que de forma silenciosa estan envaïnt els nostres ecosistemes i d'aquí a un temps, massa tard, passaran a ser els amos i senyors, ecològicament molt més agressius que els seus companys del país.

Als EEUU es gasten mils de milions de dòlars en la lluita contra les espècies invasores, i a Catalunya encara no hi ha cap pla (que hauria de ser un PLA amb majúscules de molt més rang que els plans de gestió i conservació de les àrees protegides, ja que prevenir les bioinvasions és feina urgent i necessària per prevenir futrs desastres ecològics.

Jordi Baucells Colomer

Els residus, un problema de la r o de la k?

M'agradaria que amb aquesta reflexió s'entegués que fer comparacions amb la biologia a vegades ens ajuda a aprendre moltes coses sobre estratègia: la natura porta milions d'anys posant en pràctica estratègies i avançant a base de molts fracassos i pocs èxits.

Hi ha dues estratègies reproductives oposades: la r i la k. L'estratègia de la r consisteix en pondre milers d'ous, abandonar-los i invertir-hi molt poc esforç en cuidar-los perquè en sobrevisquin poquíssims, potser només 1 arribi a adult. La r és l'exemple d'una granota o un mosquit. La k fa al revés, pon només un o dos ous però inverteix molta energia perquè no es morin i almenys un arribi a gran. És l'estratègia per exemple dels mamífers. Però el resultat és el mateix: la supervivència d'un o dos adults en les dues estratègies.

Amb la gestió de residus domèstics les estratègies poden ser tan oposades com les de la r i la k, en funció d'on s'inverteixi l'energia (que en aquest cas són els diners), si a l'inici de la cadena (en el ciutadà) o al final (en les tecnologies de tractament). Veiem-ho amb dos exemples.

El primer exemple és la incineració amb tecnologies d'última generació: el ciutadà llença les escombraries totes juntes i se'n despreocupa, ja que al final de la cadena hi ha una tecnologia puntera, molt eficient energètica i ecològicament que treu energia i subproductes dels residus. El resultat és el reciclatge, disposició controlada i recuperació. Dona molt bons resultats.

El segon exemple, oposat, seria el del porta a porta, on els diners es gasten en què el ciutadà ho separi tot molt i molt bé dins de casa i cada dia li recollim una fracció per separat davant de la porta. Una vegada recollides les fraccions es gestionen de forma força econòmica. L'objectiu és el mateix: reciclar i tractar.

El gran problema a Catalunya és que gairebé totes les opcions de recollida i tractament de residus estan a mig camí entre aquestes dues estratègies, i gasten molts diners per fer-ho tot mig bé. I el resultat és pobre, i molt car.

No s'inverteix prou diners quan s'escull la opció tecnològica (la bona tecnologia és molt cara) i no es munten bons sistemes de gestió quan s'escull el sistema de separació en origen.

A Catalunya hi ha alguns models que funcionen bé, tant d'un tipus com de l'altre.

Vic, 5 de maig de 2009