dimecres, 24 de novembre del 2010

Els ocellaires i el vesc, qüestió d'estat

És força trist que en èpoques de campanya electoral, molts dels temes que han estat ignorats durant quatre anys surtin sobtadament a primera fila. I norrmalment la importància d'aquests temes està directament relacionada amb la rellevància territorial i la capacitat que tenen de tenir rellevància electoral. Els ocellaires i el vesc, igual com a la passada legislatura va ser l'anellament i el remitent científi català, són ara tema de màxima actualitat. En el cas de l'anellament, a finals de la legislatura passada els polítics se'n van omplir el pap, fent ús de la rellevància que tindria un remitent català per als ocells anellats. Passades les eleccions ningú en va parlar més.

És així, i ho hem d'acceptar, però permeteu-me aprofitar per fer-ne una valoració. El vesc és una activitat centenària i cultura, per a capturar els ocells de forma no selectiva, però utilitzat per col·lectius d'àmbit rural per agafar fringíl·lids en baixes quantitats. Les normatives europees empenyen per fer complir les directrius que prives l'ús d'aquests sistemes. Per tant cal una reflexió calmada però ferma a l'entorn del vesc.

Però el què és inacceptable és que l'administració prengui una decisió ràpida, contundent, sense haver escoltat ni experts ni gent del territori, i que a més doni la sortida de poder usar xarxes abatibles i fins i tot poder criar fringíl·lids en captivitat. Hem perdut el cap. També és inacceptable que la oposició en campanya electoral aprofiti un tema tan fàcil i demagògic per posar-se pagesos i caçadors a favor.

Sense perdre de vista que s'ha de fer una reflexió sobre el futur de la caça amb vesc i aquesta reflexió s'ha de fer escoltant els implicats, el què s'ha de prohibir i perseguir és el furtivisme i les arts que permeten caçar els ocells a centenars, mascles i femelles, i comercialitzar-los als mercats negres de la natura. I tots sabem, almenys els que anem a bosc des de fa dècades, que les desenes de milers de fringíl·lids que es comercialitzen a l'àrea metropolitana de Barcelona no són pas ni han estat mai caçats amb vesc.

Jordi Baucells Colomer, Novembre de 2010

3 comentaris:

  1. hola, respecto i comparteixo part de l'escrit, però no estic d'acord amb la frase -el vesc no és selectiu.
    Jo considero que sí és selectiu i que s'ha de practicar de manera correcte, com totes les coses.
    esperem que de cara al 2011 es torni a autoritzar la captura en viu, ja que l'afició ocellaire és una activitat centenària, cultural i tradicional de Catalunya.
    Gràcies. Òscar.

    ResponElimina
  2. Hola Òscar,
    Com hem tingut ocasió de parlar en els missatges que ens hem enviat, coincidit en molta part del discurs. És cert que el vesc és una activitat amb un gran valor històric, cultural, i que als pobles es porta practicant des de fa segles. Per tant això s'ha de considerar, i tenint en compte que és una pràctica normalment utilitzada per agafar exclusivament fringíl·lids i en poca quantitat.
    Però el vesc té perills, i quan no s'és molt curós genera impactes negatius en espècies molt concretes com el bitxac comú, el botxí o el cruixidell.
    Se n'ha de parlar més.
    Jordi Baucells

    ResponElimina
  3. Gràcies Jordi pel recolzament.
    Necessitem gent que ens doni suport, encara que sigui de forma desinteressada. He comunicat amb tu per Facebook, i m'agradaria poder parlar amb tu, si m'ho permets (tot penent un café...).
    Salutacions.
    Cesc.

    ResponElimina

Comentaris