Els temps passen i els canvis en el medi s'acceleren. La globalització ja fa temps que és una realitat i l'intercanvi d'informació, coneixement, però també de bens, matèries i productes és infinítament major que fa nes dècades.
Aquestes autopistes qe s'han generat arreu del món són una via lliure per les espècies invasores: un seguit d'espècies de fauna, flora, bactèries, fongs i en definitiva éssers vius que aprofites aquests canals per envaïr espais que els són favorables.
És el cas, entre molts d'altres, de la planta africana Senecio inaquidens, o seneci africà: envaeix vores de camins, carreteres, erms i descampats i, de forma invisible, ha passat a ser company nostre i un perill real per a moltes espècies autòctones. I així moltes espècies que de forma silenciosa estan envaïnt els nostres ecosistemes i d'aquí a un temps, massa tard, passaran a ser els amos i senyors, ecològicament molt més agressius que els seus companys del país.
Als EEUU es gasten mils de milions de dòlars en la lluita contra les espècies invasores, i a Catalunya encara no hi ha cap pla (que hauria de ser un PLA amb majúscules de molt més rang que els plans de gestió i conservació de les àrees protegides, ja que prevenir les bioinvasions és feina urgent i necessària per prevenir futrs desastres ecològics.
Jordi Baucells Colomer
dilluns, 26 d’octubre del 2009
dimarts, 5 de maig del 2009
Els residus, un problema de la r o de la k?
M'agradaria que amb aquesta reflexió s'entegués que fer comparacions amb la biologia a vegades ens ajuda a aprendre moltes coses sobre estratègia: la natura porta milions d'anys posant en pràctica estratègies i avançant a base de molts fracassos i pocs èxits.
Hi ha dues estratègies reproductives oposades: la r i la k. L'estratègia de la r consisteix en pondre milers d'ous, abandonar-los i invertir-hi molt poc esforç en cuidar-los perquè en sobrevisquin poquíssims, potser només 1 arribi a adult. La r és l'exemple d'una granota o un mosquit. La k fa al revés, pon només un o dos ous però inverteix molta energia perquè no es morin i almenys un arribi a gran. És l'estratègia per exemple dels mamífers. Però el resultat és el mateix: la supervivència d'un o dos adults en les dues estratègies.
Amb la gestió de residus domèstics les estratègies poden ser tan oposades com les de la r i la k, en funció d'on s'inverteixi l'energia (que en aquest cas són els diners), si a l'inici de la cadena (en el ciutadà) o al final (en les tecnologies de tractament). Veiem-ho amb dos exemples.
El primer exemple és la incineració amb tecnologies d'última generació: el ciutadà llença les escombraries totes juntes i se'n despreocupa, ja que al final de la cadena hi ha una tecnologia puntera, molt eficient energètica i ecològicament que treu energia i subproductes dels residus. El resultat és el reciclatge, disposició controlada i recuperació. Dona molt bons resultats.
El segon exemple, oposat, seria el del porta a porta, on els diners es gasten en què el ciutadà ho separi tot molt i molt bé dins de casa i cada dia li recollim una fracció per separat davant de la porta. Una vegada recollides les fraccions es gestionen de forma força econòmica. L'objectiu és el mateix: reciclar i tractar.
El gran problema a Catalunya és que gairebé totes les opcions de recollida i tractament de residus estan a mig camí entre aquestes dues estratègies, i gasten molts diners per fer-ho tot mig bé. I el resultat és pobre, i molt car.
No s'inverteix prou diners quan s'escull la opció tecnològica (la bona tecnologia és molt cara) i no es munten bons sistemes de gestió quan s'escull el sistema de separació en origen.
A Catalunya hi ha alguns models que funcionen bé, tant d'un tipus com de l'altre.
Vic, 5 de maig de 2009
Hi ha dues estratègies reproductives oposades: la r i la k. L'estratègia de la r consisteix en pondre milers d'ous, abandonar-los i invertir-hi molt poc esforç en cuidar-los perquè en sobrevisquin poquíssims, potser només 1 arribi a adult. La r és l'exemple d'una granota o un mosquit. La k fa al revés, pon només un o dos ous però inverteix molta energia perquè no es morin i almenys un arribi a gran. És l'estratègia per exemple dels mamífers. Però el resultat és el mateix: la supervivència d'un o dos adults en les dues estratègies.
Amb la gestió de residus domèstics les estratègies poden ser tan oposades com les de la r i la k, en funció d'on s'inverteixi l'energia (que en aquest cas són els diners), si a l'inici de la cadena (en el ciutadà) o al final (en les tecnologies de tractament). Veiem-ho amb dos exemples.
El primer exemple és la incineració amb tecnologies d'última generació: el ciutadà llença les escombraries totes juntes i se'n despreocupa, ja que al final de la cadena hi ha una tecnologia puntera, molt eficient energètica i ecològicament que treu energia i subproductes dels residus. El resultat és el reciclatge, disposició controlada i recuperació. Dona molt bons resultats.
El segon exemple, oposat, seria el del porta a porta, on els diners es gasten en què el ciutadà ho separi tot molt i molt bé dins de casa i cada dia li recollim una fracció per separat davant de la porta. Una vegada recollides les fraccions es gestionen de forma força econòmica. L'objectiu és el mateix: reciclar i tractar.
El gran problema a Catalunya és que gairebé totes les opcions de recollida i tractament de residus estan a mig camí entre aquestes dues estratègies, i gasten molts diners per fer-ho tot mig bé. I el resultat és pobre, i molt car.
No s'inverteix prou diners quan s'escull la opció tecnològica (la bona tecnologia és molt cara) i no es munten bons sistemes de gestió quan s'escull el sistema de separació en origen.
A Catalunya hi ha alguns models que funcionen bé, tant d'un tipus com de l'altre.
Vic, 5 de maig de 2009
Agrotech, el fracàs d'un model o d'un projecte?
Fa uns dies vèiem als diaris l'anunci que la companyia osonenca Agrotech havia presentat un concurs de creditors per a un passiu de més de 2 milions d'euros. Després de més de quatre anys d'activitat de l'empresa, lligada al sector ramader de la comarca, he estat reflexionant sobre què ha fallat d'un model que en el seu moment varen pensar tot un seguit de gent del sector, entre els que jo hi era.
Agrotech treballa sobre una visió global del problema de les dejeccions ramaderes, no actua pas només en una part, com ho fa gairebé tothom, sinó que preten donar al ramader una solució total i externalitzada al problema dels purins que passa per una gestió conjunta de grans quantitats de purins i grans extensions de terra. A més, un dels actius més forts que en el seu dia va vendre l'empresa era l'optimització de la gestió mitjançant noves tecnologies.
Tenint en compte que el tema donaria per molt ja que han passat moltes coses, bones i dolentes, per part de tots els actors implicats, sí que personalment en puc treure certes conclusions:
Crec que el què ha fallat no és el model, sinó la gestió de l'empresa, i sobretot la part comercial: no es pot començar vendre quan la feina de base està encara per fer. Tampoc es pot donar una imatge de domini total de la situació des d'una òptica externa al sector, quan els ramaders hi han patit molt i no cau massa bé que una/unes persones de fora els diguin que et solucionen el problema i ja està. Per altra banda, el fet d'utilitzar noves tecnologies no t'estalvia la necessitat de tenir bona gent de camp, gent que hagi tocat molts purins i hagi parlat amb molts pagesos, ja que hi ha moltes coses que els ordinadors no saben fer, entre d'altres hi ha el guanyar-se la credibilitat dia rera dia.
El què crec que ha fallat més és la gestió. Si es promet una cosa s'ha de complir, sobretot si es publicita a "bombo y platillo". Crec que a base de fer una gestió simple, molt acurada i amb una petita estructura l'activitat s'hauria anat guanyant credibilitat i hauria anat creixent poc a poc. I el què ha estat necessari ha estat fer a l'inrevés, és a dir, guanyar clients a costa del què sigui per pagar les enormes despeses d'estructura.
L'administració també ha fallat, i molt, en el tema de la gestió de dejeccions, i crec que s'ha perdut una oportunitat d'or, la portunitat que des del mateix sector es va começar a lluitar a finals dels anys noranta amb una molt bona disposició d'arreglar el greu problema dels purins. Però aquest punt no és cap excusa, doncs l'empresari ha d'actuar amb l'entorn que té.
El sector ramader no ha fallat, simplement no ha vist en aquest servei una solució. El dia que li vegi, segur que l'agafarà.
Sembla que la intenció de la companyia és seguir l'activitat. Jo l'animo a què ho faci, ja que crec que bona part del seu actiu no s'ha pas perdut, però amb una profunda reestructuració, un pla de viabilitat i una estructura diferent.
Vic, 5 de maig de 2009
Agrotech treballa sobre una visió global del problema de les dejeccions ramaderes, no actua pas només en una part, com ho fa gairebé tothom, sinó que preten donar al ramader una solució total i externalitzada al problema dels purins que passa per una gestió conjunta de grans quantitats de purins i grans extensions de terra. A més, un dels actius més forts que en el seu dia va vendre l'empresa era l'optimització de la gestió mitjançant noves tecnologies.
Tenint en compte que el tema donaria per molt ja que han passat moltes coses, bones i dolentes, per part de tots els actors implicats, sí que personalment en puc treure certes conclusions:
Crec que el què ha fallat no és el model, sinó la gestió de l'empresa, i sobretot la part comercial: no es pot començar vendre quan la feina de base està encara per fer. Tampoc es pot donar una imatge de domini total de la situació des d'una òptica externa al sector, quan els ramaders hi han patit molt i no cau massa bé que una/unes persones de fora els diguin que et solucionen el problema i ja està. Per altra banda, el fet d'utilitzar noves tecnologies no t'estalvia la necessitat de tenir bona gent de camp, gent que hagi tocat molts purins i hagi parlat amb molts pagesos, ja que hi ha moltes coses que els ordinadors no saben fer, entre d'altres hi ha el guanyar-se la credibilitat dia rera dia.
El què crec que ha fallat més és la gestió. Si es promet una cosa s'ha de complir, sobretot si es publicita a "bombo y platillo". Crec que a base de fer una gestió simple, molt acurada i amb una petita estructura l'activitat s'hauria anat guanyant credibilitat i hauria anat creixent poc a poc. I el què ha estat necessari ha estat fer a l'inrevés, és a dir, guanyar clients a costa del què sigui per pagar les enormes despeses d'estructura.
L'administració també ha fallat, i molt, en el tema de la gestió de dejeccions, i crec que s'ha perdut una oportunitat d'or, la portunitat que des del mateix sector es va começar a lluitar a finals dels anys noranta amb una molt bona disposició d'arreglar el greu problema dels purins. Però aquest punt no és cap excusa, doncs l'empresari ha d'actuar amb l'entorn que té.
El sector ramader no ha fallat, simplement no ha vist en aquest servei una solució. El dia que li vegi, segur que l'agafarà.
Sembla que la intenció de la companyia és seguir l'activitat. Jo l'animo a què ho faci, ja que crec que bona part del seu actiu no s'ha pas perdut, però amb una profunda reestructuració, un pla de viabilitat i una estructura diferent.
Vic, 5 de maig de 2009
dilluns, 6 d’abril del 2009
Primers impactes de la MAT sobre les espècies protegides
El duc (Bubo bubo) és el rapinyaire nocturn més gran d'Europa, i viu en zones de mosaic agrícola forestal. A Catalunya és una espècie protegida.
Els censos de duc que aquest hivern hem portat a terme des del Grup de Naturalistes d'Osona han demostrat que la població d'aquesta espècie es troba en un molt mal moment a la comarca. D'uns 50 territoris que hi havia fa uns 10 anys, aquest any la població s'ha reduït a uns 16 territoris actius, on hi ha adults cantant, propablement reproductors.
En el recorregut que la nova línia de Molt Alta Tensió (la MAT) fa per la comarca hi havia fins l'any passat 6 territoris de duc probablement reproductors. En el cens d'aquest any d'aquests 6 territoris no n'hi hagut cap de positiu. Les molèsties de la construcció de la línia semblen haver estat el factor que ha fet marxar aquests ocells de la zona. Esperem que amb un període no molt llarg, i una vegada contruïda la línia, es tornin a instal·lar aquests territoris reproductors d'una espècie que cal protegir per la seva escassetat.
Cal, però, deixar constància d'aquests impactes, que les administracions hauríen de tenir en comte quan dissenyen recorreguts de les línies elèctriques i altres infraestructures. Per exemple, en el seu pas per Tavèrnoles, la MAT passa a menys de 100 metres d'un niu de duc, i es aquest lloc sí que serà molt difícil que hi torni a criar.
Quan es va construir l'Eix Transversal, en el seu pas per Sant Julià de Vilatorta, 3 territoris de mussol banyut (també protegit), varen desaparèixer per efecte directe de la nova carretera, i amb els anys se n'han recuperat 2.
Jordi Baucells
Abril 2009
dijous, 19 de març del 2009
Aeroport corporatiu a Osona, mirem-ho amb perspectiva
Amics,
Després de l'esdeveniment sobtat i sorprenent de l'aeroport, cal analitzar el què està passant. El Consell Comarcal proposava ubicar un aeroport corporatiu a Taradell, després d'un pre-estudi tècnic que concloïa que aquesta era la única ubicació viable dins del territori osonenc. L'ajuntament de Taradell, després d'una important mobilització ciutadana i alarma social, convocava el poble a una reflexió i a opinar sobre la conveniència o no d'aquest projecte per al poble i per la comarca. Finalment Taradell ha dit que no a l'aeroport i l'alarma s'ha acabat amb les corresponents pàgines a la premsa comarcal i els comentaris de bars i botiguetes.
Tinc la sensació que per part dels col·lectius ambientalistes (en els que incloc ecologistes i naturalistes) s'està esperant la propera proposta per a dir que no. Que s'està dient cada vegada que amb el què tenim podem subsistir, que podem crear un altre model de creixement i que tantes infraestructures no són necessàries. Alguns, de tot això, n'han anomenat política del NO. Per part de la Cambra de Comerç, els empresaris en general i una part de la població, hi ha la sensació que s'ha perdut una oportunitat més per a una comarca que està rebent la baixada progressiva del seu PIB relatiu a Catalunya en els últims anys. Alguns anomenem això a la cultura del SI, ja que aquesta posició sovint es recolza en la idea que s'ha de créixer a costa del què sigui.
No crec que ni una posició ni l'altra sigui bona. Des de l'any 1996, quan es va començar a parlar de la problemàtica ambiental del sector ramader a Osona, s'ha debatut molt però no s'ha marxat de polítiques extremistes, el SI al creixement de les explotacions per part d'uns i el NO al creixement per part dels altres. I pel camí hem perdut molta part de la competitivitat del sector, moltes explotacions i el què és més greu, molta gent que estava engrescada a guanyar-se la vida fent de ramader i que ja ha abandonat. I els purins hi són encara gairebé tots, i mal gestionats.
Perquè no creem projectes de futur, assentem a la mateixa taula els agents implicats i dissenyem tots a una com fer viables aquests projectes? Com us expliqueu que la majoria de regions de la península, que tenen menys porcs que nosaltres, estiguin solucionant millor que nosaltres aquest problems, i fins i tot creant empreses ambientals, de serveis, de manteniment, de tecnologies de tractament, enginyeries, etc. i a Osona no s'hagi fet gairebé res i ni tan sols avui hi hagi una sola depuradora que funcioni a ple rendiment?
Ens estem equivocant: polítics, ecologistes, patronals, sindicats, UVic, siguem valents i encarreguem als qui en saben la implantació dels plans de viabilitat de la comarca, en els sectors on podem ser bons. O ens hem de dedicar a la aeronàutica després d'acceptar que en el sector agroalimentari, on erem dels millors, no ens en hem sortit?
Tenint en compte que els plans directors urbanístics ens venen definits des de Barcelona i que, tot i que es debaten al territori la capacitat que tenim de canviar-los és poca i menys de definir-los, crec que des de la mateixa comarca s'hauríen de fer plans de desenvolupament sectorials. No pas plans estratègics sinó projectes més concrets, de sectors productius concrets i planificats a nivell comarcal. I no refiar-nos d'oportunitats poc pensades que, si no funcionen, ens hipotecaran la comarca per desenes d'anys.
Després de l'esdeveniment sobtat i sorprenent de l'aeroport, cal analitzar el què està passant. El Consell Comarcal proposava ubicar un aeroport corporatiu a Taradell, després d'un pre-estudi tècnic que concloïa que aquesta era la única ubicació viable dins del territori osonenc. L'ajuntament de Taradell, després d'una important mobilització ciutadana i alarma social, convocava el poble a una reflexió i a opinar sobre la conveniència o no d'aquest projecte per al poble i per la comarca. Finalment Taradell ha dit que no a l'aeroport i l'alarma s'ha acabat amb les corresponents pàgines a la premsa comarcal i els comentaris de bars i botiguetes.
Tinc la sensació que per part dels col·lectius ambientalistes (en els que incloc ecologistes i naturalistes) s'està esperant la propera proposta per a dir que no. Que s'està dient cada vegada que amb el què tenim podem subsistir, que podem crear un altre model de creixement i que tantes infraestructures no són necessàries. Alguns, de tot això, n'han anomenat política del NO. Per part de la Cambra de Comerç, els empresaris en general i una part de la població, hi ha la sensació que s'ha perdut una oportunitat més per a una comarca que està rebent la baixada progressiva del seu PIB relatiu a Catalunya en els últims anys. Alguns anomenem això a la cultura del SI, ja que aquesta posició sovint es recolza en la idea que s'ha de créixer a costa del què sigui.
No crec que ni una posició ni l'altra sigui bona. Des de l'any 1996, quan es va començar a parlar de la problemàtica ambiental del sector ramader a Osona, s'ha debatut molt però no s'ha marxat de polítiques extremistes, el SI al creixement de les explotacions per part d'uns i el NO al creixement per part dels altres. I pel camí hem perdut molta part de la competitivitat del sector, moltes explotacions i el què és més greu, molta gent que estava engrescada a guanyar-se la vida fent de ramader i que ja ha abandonat. I els purins hi són encara gairebé tots, i mal gestionats.
Perquè no creem projectes de futur, assentem a la mateixa taula els agents implicats i dissenyem tots a una com fer viables aquests projectes? Com us expliqueu que la majoria de regions de la península, que tenen menys porcs que nosaltres, estiguin solucionant millor que nosaltres aquest problems, i fins i tot creant empreses ambientals, de serveis, de manteniment, de tecnologies de tractament, enginyeries, etc. i a Osona no s'hagi fet gairebé res i ni tan sols avui hi hagi una sola depuradora que funcioni a ple rendiment?
Ens estem equivocant: polítics, ecologistes, patronals, sindicats, UVic, siguem valents i encarreguem als qui en saben la implantació dels plans de viabilitat de la comarca, en els sectors on podem ser bons. O ens hem de dedicar a la aeronàutica després d'acceptar que en el sector agroalimentari, on erem dels millors, no ens en hem sortit?
Tenint en compte que els plans directors urbanístics ens venen definits des de Barcelona i que, tot i que es debaten al territori la capacitat que tenim de canviar-los és poca i menys de definir-los, crec que des de la mateixa comarca s'hauríen de fer plans de desenvolupament sectorials. No pas plans estratègics sinó projectes més concrets, de sectors productius concrets i planificats a nivell comarcal. I no refiar-nos d'oportunitats poc pensades que, si no funcionen, ens hipotecaran la comarca per desenes d'anys.
dijous, 26 de febrer del 2009
Conferència sobre els costos relacionats amb una mala gestió de l'aigua
Demà divendres, dia 27 de febrer, hi ha a Sant Bartomeu del Grau una interessant jornada sobre la gestió de l'aigua en explotacions ramaderes. Sens dubte que es tracta de l'assignatura pendent del sector ramader que, des que fa ja més de deu anys que es varen iniciar els plans de dejeccions, no ha aconseguit millorar la gestió de l'aigua a la granja per a augmentar la matèria seca dels purins i estalviar costos de gestió i disminuir l'impacte ambiental de les dejeccions. Els ponents seran especialistes en la matèria, tinc l'honor de poder-hi participar, i intentaré posar el meu granet de sorra amb els conceptes i recomanacions que considero claus per a millorar un problema (el de la gestió correcta dels purins), que davant de tot és un problema de mala gestió de l'aigua.
Malla, 26 de febrer de 2009
Malla, 26 de febrer de 2009
Presentació del programa Ornitho
El proper dia 27 de març es presenta als locals de Can Costa i Font de Taradell l'aplicació Ornitho.cat, un portal d'internet per a enregistrar On Line les observacions d'ocells arreu de Catalunya. Es tracta de l'única presentació que l'Institut Català d'Ornitologia, l'entitat promotora del projecte, fa a les comarques de la Catalunya Central. El Grup de Naturalistes d'Osona i el Grup d'Anellament Calldetenes-Osona, les dues entitats osonenques que es dediquen a l'ornitologia, hi seran ben presents. El programa permet entra les observacions de cada ornitòleg de forma molt ràpida i tenir-les totes georeferenciades, amb possibilitat d'exportar-les i treballar-les per a fer estudis diversos.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
