dimarts, 5 de maig de 2009

Agrotech, el fracàs d'un model o d'un projecte?

Fa uns dies vèiem als diaris l'anunci que la companyia osonenca Agrotech havia presentat un concurs de creditors per a un passiu de més de 2 milions d'euros. Després de més de quatre anys d'activitat de l'empresa, lligada al sector ramader de la comarca, he estat reflexionant sobre què ha fallat d'un model que en el seu moment varen pensar tot un seguit de gent del sector, entre els que jo hi era.

Agrotech treballa sobre una visió global del problema de les dejeccions ramaderes, no actua pas només en una part, com ho fa gairebé tothom, sinó que preten donar al ramader una solució total i externalitzada al problema dels purins que passa per una gestió conjunta de grans quantitats de purins i grans extensions de terra. A més, un dels actius més forts que en el seu dia va vendre l'empresa era l'optimització de la gestió mitjançant noves tecnologies.

Tenint en compte que el tema donaria per molt ja que han passat moltes coses, bones i dolentes, per part de tots els actors implicats, sí que personalment en puc treure certes conclusions:

Crec que el què ha fallat no és el model, sinó la gestió de l'empresa, i sobretot la part comercial: no es pot començar vendre quan la feina de base està encara per fer. Tampoc es pot donar una imatge de domini total de la situació des d'una òptica externa al sector, quan els ramaders hi han patit molt i no cau massa bé que una/unes persones de fora els diguin que et solucionen el problema i ja està. Per altra banda, el fet d'utilitzar noves tecnologies no t'estalvia la necessitat de tenir bona gent de camp, gent que hagi tocat molts purins i hagi parlat amb molts pagesos, ja que hi ha moltes coses que els ordinadors no saben fer, entre d'altres hi ha el guanyar-se la credibilitat dia rera dia.

El què crec que ha fallat més és la gestió. Si es promet una cosa s'ha de complir, sobretot si es publicita a "bombo y platillo". Crec que a base de fer una gestió simple, molt acurada i amb una petita estructura l'activitat s'hauria anat guanyant credibilitat i hauria anat creixent poc a poc. I el què ha estat necessari ha estat fer a l'inrevés, és a dir, guanyar clients a costa del què sigui per pagar les enormes despeses d'estructura.

L'administració també ha fallat, i molt, en el tema de la gestió de dejeccions, i crec que s'ha perdut una oportunitat d'or, la portunitat que des del mateix sector es va começar a lluitar a finals dels anys noranta amb una molt bona disposició d'arreglar el greu problema dels purins. Però aquest punt no és cap excusa, doncs l'empresari ha d'actuar amb l'entorn que té.

El sector ramader no ha fallat, simplement no ha vist en aquest servei una solució. El dia que li vegi, segur que l'agafarà.

Sembla que la intenció de la companyia és seguir l'activitat. Jo l'animo a què ho faci, ja que crec que bona part del seu actiu no s'ha pas perdut, però amb una profunda reestructuració, un pla de viabilitat i una estructura diferent.

Vic, 5 de maig de 2009

Cap comentari:

Publica un comentari

Comentaris