dimarts, 5 de maig del 2009

Els residus, un problema de la r o de la k?

M'agradaria que amb aquesta reflexió s'entegués que fer comparacions amb la biologia a vegades ens ajuda a aprendre moltes coses sobre estratègia: la natura porta milions d'anys posant en pràctica estratègies i avançant a base de molts fracassos i pocs èxits.

Hi ha dues estratègies reproductives oposades: la r i la k. L'estratègia de la r consisteix en pondre milers d'ous, abandonar-los i invertir-hi molt poc esforç en cuidar-los perquè en sobrevisquin poquíssims, potser només 1 arribi a adult. La r és l'exemple d'una granota o un mosquit. La k fa al revés, pon només un o dos ous però inverteix molta energia perquè no es morin i almenys un arribi a gran. És l'estratègia per exemple dels mamífers. Però el resultat és el mateix: la supervivència d'un o dos adults en les dues estratègies.

Amb la gestió de residus domèstics les estratègies poden ser tan oposades com les de la r i la k, en funció d'on s'inverteixi l'energia (que en aquest cas són els diners), si a l'inici de la cadena (en el ciutadà) o al final (en les tecnologies de tractament). Veiem-ho amb dos exemples.

El primer exemple és la incineració amb tecnologies d'última generació: el ciutadà llença les escombraries totes juntes i se'n despreocupa, ja que al final de la cadena hi ha una tecnologia puntera, molt eficient energètica i ecològicament que treu energia i subproductes dels residus. El resultat és el reciclatge, disposició controlada i recuperació. Dona molt bons resultats.

El segon exemple, oposat, seria el del porta a porta, on els diners es gasten en què el ciutadà ho separi tot molt i molt bé dins de casa i cada dia li recollim una fracció per separat davant de la porta. Una vegada recollides les fraccions es gestionen de forma força econòmica. L'objectiu és el mateix: reciclar i tractar.

El gran problema a Catalunya és que gairebé totes les opcions de recollida i tractament de residus estan a mig camí entre aquestes dues estratègies, i gasten molts diners per fer-ho tot mig bé. I el resultat és pobre, i molt car.

No s'inverteix prou diners quan s'escull la opció tecnològica (la bona tecnologia és molt cara) i no es munten bons sistemes de gestió quan s'escull el sistema de separació en origen.

A Catalunya hi ha alguns models que funcionen bé, tant d'un tipus com de l'altre.

Vic, 5 de maig de 2009

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comentaris